Disseny del cartell i aplicacions publicitàries per a l’espectacle `Veus que no veus‘ de la Companyia Pepa Plana.
‘A partir dels anomenats “números clàssics”, ja tocava que algú en fes la versió en femení. Com canvien i quin significat agafen quan qui els juga són dues pallasses en comptes de dos pallassos? No és un tema menor. Si des de la nostra companyia sempre hem reivindicat la figura de la pallassa en un món majoritàriament masculí, ara ens volem endinsar en els números clàssics més circenses, encara que amb la intenció d’embolicar-los dins una història. I en aquest projecte, el primer ha estat triar qui seran els seus components. D’una banda i com a Pallassa Augusta, tenim a Pepa Plana; de l’altra, i en el rol de Pallassa Blanca o clown a la Noël Olivé. I per dirigir aquest duo meravellós en Joan Arqué, qui, si no? Volen ser vistes i escoltades. Dues pallasses: una augusta i una carablanca. Què hauria passat si les nostres àvies haguessin pogut fer de pallasses? Es tracta de riure, sí, però no només d’això, sinó de parlar, jugar i potser mossegar.’
Cia. Pepa Plana